Som

Intento fer memòria de que faig aquí i no puc. Els paisatges van i venen i de cop estic de peu en una habitació i el veig. Està assegut a terra amb una ampolla d’alcohol a mà dreta i una fulla a mà esquerra; la mira durant un temps que hem sembla etern i l’apropa al seu braç. No. M’apropo i caic de genolls davant seu. No ho facis, li demano. Però no hem veu i crido mentre s’obre les venes i somriu mentre plora. Intento parar-lo però m’adono que el meu braç també sagna, allà on ell s’ha tallat jo també sagno. Gemega un petit ho sento i continua plorant mentre la sang brolla de les seves ferides i taca el terra. No vam ser ni serem.

Microrelato 2014, señoras y señores.